El primer de desembre de l'any 1207, Berenguer de Vilar lloà i concedí a Guillem de Colomer, a la seva esposa Maria Torrentà de Sant Miquel de Pineda, al seu fill i hereu Pere i a Beatriu, muller d'aquest ultim, unes peces de terra i el mas. Degut al cognom de la família, el mas va prendre aquest nom, com era costum en aquella època.
Al llarg dels any, els hereus del Colomer varen casar amb pubilles que aportaven terres i dots al mas. Aquesta prosperitat va permetre anar ampliant l'estructura original amb noves dependències, grans sales i nous dormitoris.
Al temps que creixia l'heretat, va fer-se necessari prendre masovers que vivien a la casa en allotjaments independents.
Els habitants del mas el Colomer varen viure temps de plenitud i bonança però temps terribles de guerres, fams i pestes. Per exemple, la pesta del 1519 al 1530, varen morir Antònia Colomer i el seu fill hereu Vicent Colomer i també en Miquel Colomer adolescent de 14 anys, el que va provocar una sentència arbitral en ordre a l'heretat. Altres conflictes es visqueren entre aquestes parets, però sempre varen tirar endavant amb el mas, les terres i la família.
Al llarg dels any, els hereus del Colomer varen casar amb pubilles que aportaven terres i dots al mas. Aquesta prosperitat va permetre anar ampliant l'estructura original amb noves dependències, grans sales i nous dormitoris.
Al temps que creixia l'heretat, va fer-se necessari prendre masovers que vivien a la casa en allotjaments independents.
Els habitants del mas el Colomer varen viure temps de plenitud i bonança però temps terribles de guerres, fams i pestes. Per exemple, la pesta del 1519 al 1530, varen morir Antònia Colomer i el seu fill hereu Vicent Colomer i també en Miquel Colomer adolescent de 14 anys, el que va provocar una sentència arbitral en ordre a l'heretat. Altres conflictes es visqueren entre aquestes parets, però sempre varen tirar endavant amb el mas, les terres i la família.
Des de llavors tots els hereus conservaren el cognom Colomer. L'hereu Joan Colomer va morir a les darreries del segle 19, deixant la seva germana Antònia com a pubilla. Aquesta era casada des de 1874 amb Joan Mas, hereu de Sant Aniol de Finestres i es varen haver de traslladar al mas Colomer. Des de a les hores, la família porta el cognom de Mas.
